diumenge, 1 d’abril del 2012

Algunes reflexions filosòfiques sobre DEU...

1) A veure... partim de la base que DEU és bo, just i equànime...

També sembla ser que els creients alcançaran el Regne dels cels i els no creients (ateus, agnòstics...) doncs no tindran cabuda en aquest regne de núvols i angelets....

2) Si analitzem... al llarg de la història ens hem trobat amb autèntiques persones roiníssimes, assassins, tirans, dictadors... que han destacat, a més, per ser grans devots i creients... I, pel contrari, gent manifestament no creient i claríssimament grans persones...

3) Perquè si DEU reuneix totes les virtuts anomenades premiaria als "xungos" i castigaria al "bonassos"? Seria un DEU just, equànime, bo?

4) Exposats aquests arguments arribe a aquestes possibles conclusions o possibilitats:

a) DEU No existeix, per la qual cosa tot el que he dit dona igual.

b) DEU existeix i, efectivament, és un ésser meravellós, equanime, bo i just.... així que... Jo estaria salvat, doncs em considere una persona honesta, incorrupta, justa i bona. Per contra... gent com Camps, Rita, Rouco Varela, Aznar, etc, etc, etc anirien de cap a l'infern, encaran que haguen sigut tan beatos...

C) DEU existeix i premia als creients i castiga als no creients... Conclusió: NO és un DEU just, ni equànime, ni bo... és un tros d'ésser egoista i imperfecte, per la qual cosa... no mereix la meua atenció imenys encara que crega en ell...

M'agradaria molt l'opció B, però... seguisc pensant que la resposta (possiblement) correcta és la A.... El més bo de tot és que, si m'equivoque i és la B... tampoc no ens aniria gens malament... però si és... la C.... Quina putada! Això seria impossible, per cert, perquè a una deitat monoteista se li presuposa la perfecció....

LigaBBVA - Marcador

ELS MEUS ARTISTES MUSICALS FAVORITS