divendres, 21 d’agost del 2009

REFLEXIONS VITALS...


Per a aquells/es que em coneixen he de dir-vos que porte un llarg mes fotut, des de mitjans de juliol fins ara.

UN BREU REPÀS A ALLÒ QUE HA ESTAT UN TORTUÓS ESTIU I UNES MINVADES VACANCES:

Tot va començar amb una "diarrea", la qual el metge de capçalera em va diagnosticar i tractar com a tal (dieta i prou).

Com passaven els dies i això seguia més o menys igual em vaig començar a mosquejar, amb el metge i amb la situació en general.

Passats almenys 20 dies i amb dolors abdominals vaig decidir anar a urgències passat dissabte, 15 d'agost per la nit (al dia següent del meu aniversari), i vaig romandre fins hui ingressat on em féren proves diverses (analítiques, colonoscòpia -no és per a tant...-, etc) ¿diagnòstic? COLÍTIS ULCEROSA.

Jo normalment no sòc (i seguisc sense ser-ho) entusiasta de la medicina oficial o convencional, que et fan diagnosis ràpides i generalistes i determinen tractaments agressius i plens de contraindicacions i que, a més, no està demostrat que curen perquè... segons ells allò que tinc NO TÉ CURA, és crònic.

Em pose a indagar en internet i... pijor el remei que la malaltia... la plorera que m'he pegat ha estat de tres parells de collons: que si et canvia la vida, que si brotes, que si pot derivar en càncer, que si a nivell laboral mal, que si a nivell sexual qual.... una catàstrofe.

Parle amb el meu homeòpata perquè estava fet un manoll de nervis i estava desconsolat... ell m'ha tranquilitzat i m'ha donat un altre punt de vista... i alternatives perquè ja ho diu: la medicina convencional croniquitza les malalties per tal de tractar-les indefinidament (el gran negoci farmacològic...)i aplica tractaments que potser siguen pijors que allò que pretenen curar.


I PRENC DETERMINACIONS QUE SÍ POTSER CANVIEN MA VIDA:

1) Decidisc optar per la via de la homeopatia i deixar d'un costat la medicina agressiva oficial (no als corticoides, no als antibiòtics...)

2) Sembla que els transtorns a nivell digestiu estan molt intimament relacionats amb les emocions, amb l'stress, amb els nervis... i al meu cas n'estic segur d'això donat que enguany ha estat un curs molt mogut, molt estressant.

Doncs bé, he pres la determinació de posar límits inquebrantables a les situacions d'stress, aprendre a dir NO, a dir fins ací arribe i no faig més i, sobre tot, a valorar-me a mí mateix per damunt de tot perquè... està moltbé mirar i patir pels demés però... sense que això porte a abandonar-se a sí mateix un... no, des d'ara no estic disposat i si estic amb una faena no puc fer-ne una altra i si a un/a li corre presa doncs... que espere o s'ho faça un/a altre/a però... no puc seguir jugant amb la meua salut. HE DIT...

P.D: de tota manera espere que d'aquesta malaltia meua tothom isca beneficiat, i que la calma i el bon "karma" s'extenga a tot allò que m'envolta. També agrairia moltíssim que la gent que sap del meu problema ajudara.... Gràcies, amics/gues!!

dilluns, 3 d’agost del 2009

EL FURBI-CAMPS...


Estic de vacances (tot allò que la malaltia estomacal estival em permet...) i m'havia fet el propòsit d'aparcar el blog fins tornar d'aquestes, però... m'he trobat aquesta simpàtica perla i no m'he pogut resistir a penjar-lo al blog: els FURBI-CAMPS.

De tota manera dubtava, perquè quantes més xorrades dient les barbaritats que fan aquests imPPresentables, més vots trauen, així que... estava per riure'm sols, però m'he dit: ¡què collons! La vida sòn dos dies, riguem tots plegats!!!

LigaBBVA - Marcador

ELS MEUS ARTISTES MUSICALS FAVORITS