dimarts, 31 d’agost del 2010

RITA, LA FALLERA MÉS "PETARDA"


Ahí està la nostra Rita, l'Alcaldessa de València, simpàtica on les haja, popular, tan natural, tan.... borratxa, ¿com no van a votar-la si és la viva imatge del seu poble?

Qualsevol dels valencians -entre els que m'incloc, per a què vaig a negar-ho- ens identifiquen amb aquesta senyora que va llençant petardos a tothom mentre fa grans esforços per a no caure en redó del petorro que porta (segurament de güisqui).

¡Eixa és la nostra Rita! Tireu-li una ullada al vídeo que no té desperdici.

LA RIVALITAT ENTRE GRANAÍNOS I SEVILLANOS...


S'acaben les vacances i.... he pensat que quina cosa millor que amb un bon acudit, així que cliqueu el video i a riure, que el xavalet granaíno té molta gràcia andalusa, mai millor dit...

dilluns, 30 d’agost del 2010

ASTURIAS, PATRIA QUERIDA...



Delicioses vacances les recentment esgotades al paradís asturià.


Volia fer una entrada al BLOG per tal de comentar la meua estància a aquestes meravelloses terres i, de pas, donar-vos algunes referències per si alguna vegada viatgeu cap a allà saber què visitar, on allotjar-vos i en quins llocs gaudir de la suculenta gastronomia astur sense riscos, encertant al cent per cent...

En primer lloc dir que el meu viatge va ser de tarannà familiar, amb la meua parella, la meua filla, els meus cunyats i les meues dues nebodes. Com ja venim fent des de fa molts anys, viatgem en plan turisme rural i aquest any el destí era la casa rural CAMPÓN DE ANTRIALGO en Antrialgo, Vilamayor, Piloña (Astúries), una aldea molt tranquil·la propet d'Arriondas, Cangas d'Onís i també d'Oviedo (avall us mostre un mapa d'ubicació de la casa del google maps).


El viatge, com que des del nostre lloc d'origen (Sant Joan d'Alacant) era prou llarg, va tindre en l'anada una parada de dos nits en Tordesillas (Valladolid), una localitat molt interessant sobre tot a nivell cultural per tot allò que va implicar històricament el tractat de Tordesillas, però molt poc recomanable per a visitar en estiu, doncs la calor és sofocant a tothora.

Passats eixos dos dies de transició que, a dir veritat, esperavem que passaren el més aviat possible, arribarem al nostre destí asturià on començarem a gaudir de les vacances.


Per a començar, abans d'arribar al nostre destí, la casa rural, vam fer una parada per a dinar en una sidreria-restaurant que es deia HILARIO, en El Berrón (C/Río Pigüeña, 2) que en principi no prometia però va resultar ser un dels llocs on millor hem menjat (i això que hem menjat molt però que molt bé...) amb una fabada superior, un xullot de vedella sabrossísim (al que acompanyava una graelleta amb una flameta per a anar calfant-te-la al teu gust) i un arròs amb llet magistral... recomanable 100%.

Vam arribar a Antrialgo i vam trobar-nos que la casa és molt bonica, els amos de la casa, Juan i Ana, unes persones encantadores, molt atents en tot moment amb nosaltres per tal de fer la nostra estància el més còmoda possible (sense ser empalagosos, ¿eh?) i mostrant-se molt professionals pel que fa a la seua faena dins del turisme rural, deixant en la casa un compendi de zones per a visitar, activitats a fer i llocs on menjar del tot encertat.


Al llarg d'aquestes vacances en Asturies (7 nits, del 22 al 29 d'agost) hem visitat les localitats properes: Infiesto, Sevares (on hi ha una concentració massiva d'horreos), Cangas d'Onís, Tazones, Arriondas, Ribadesella, La Isla, Oviedo... i hem fet un dia "d'Aventura" fent el descens el canoa del riu Sella, al llarg de 10 kms, una activitat mot recomanable fins i tot amb fills, doncs està molt ben organitzat i pensat per a famílies. Hi ha moltes empreses que porten el tema de les canoes (i també paint-ball, escalada, etc), nosaltres la vam fer amb JAIRE i ho vam passar d'allò més bé.

Pel que fa a la gastronomia són molt recomanables els següents llocs: en Cangas d'Onís el MOLÍN DE LA PEDRERA on a un preu molt raonable vam menjar com a deus un menjar sofisticat destacant el cruixent de cabrales, el rabo de bou amb foie i la fabada, encara que tot tenia una pinta exquisida i l'atenció rebuda immillorable (un gran tipo l'Àngel, atent i simpatiquíssim).

En Arriondas vam anar a la sidreria EL MIRADOR, on cal destacar els fregits de pixín (rap) i les sidres (diuen que ahí està el campió d'Asturies escanciant sidra).

En Sevares, molt a prop de la casa, el restaurant LA ROCA, on destaquen per les seues carns a la brasa (i segons Juan, l'amo de la casa, és el "buque insignia" de la zona).

Ja en la costa, en Tazones, després de donar-nos un bon bany a la platja, vam dinar molt bé al restaurant EL PESCADOR, on destaquem les navalles a la planxa i les zamburinyes, encara que segons ells el plat estrella era l'arròs amb bogavant, però per al nostre gust alacantí.... no recomanem menjar arròs a Astùries (massa passat, encara que de sabor estava molt bó).
Per a nosaltres el que va estar el millor lloc pel que fa a la relació qualitat preu va ser un "merendero" que es deia LA HUESAL (o LA GUESAL) en la carretera, crec que en Sevares, també molt a prop de la casa, on vam sopar uns xopitos excelents, pollastre a l'all, parroxas (sardinetes) amb pernil, un suculent buei de mar (ñoclas), arròs amb llet, gelats i tot banyat amb 3 botelles de sidra per un preu de risa (no arribava a 70 € i érem 7 persones, 3 d'elles xiquetes).

En Oviedo vam estar un dia i ens va semblar una preciosa ciutat, donant la raó al gran Woody Allen, que pareix que és un estusiasta d'Oviedo (diu el meu cunyat que el va veure a Oviedo, però no sé jo si seríen les hores de conducció, la sidra o... que realment sí el va veure). Vam menjar a una sidreria que no recorde el nom i va estar bé, però no tant com per a recomanar-la.
Ahí vam descobrir els famosos pastissos asturians anomenats "carbayones" els quals haurieu de tastar sense dubte.


Per últim recomanar-vos que no oblideu visitar la preciosa localitat de Cangas d'Onís, amb el seu preciós pont romà i la capelleta amb el dolmen.

En fi... una estada molt plaentera amb molta natura, molta tranquil·litat i molt bon menjar.
Els de l'oratge van fracasar estrepitosament (menys mal...) ja que no paraven d'anunciar pluges i, la veritat, és que ens va fer un temps magnífic (i més quan sabiem que en eixe moment en Alacant i València estaven a més de 40 graus...).

Asturies... et trobarem a faltar, però espere tornar a retrobar-nos.

dissabte, 28 d’agost del 2010

SENSE ESCRIURE AL BLOG DES DE FEBRER...


Ufffff.... des del 7 de febrer no escric cap línia al meu BLOG. Aprofite una treva estival per a reprendre el blog i repassar una mica allò que ha succeït des d'aleshores...

De la meua malaltia apenes em recorde (menys mal, doncs ho vaig passar malament, els que han estat prop de mi prou ho saben) llevat que seguisc amb la medicació que m'acompanyarà per sempre. Al principi no feia més que observar-me contínuament i això era contraproduent ja que es suposa que és una malaltia molt lligada a l'stress i eixa auto-observació no ajudava massa.

Al començament de la malaltia mirava en internet, preguntava als metges i intentava averiguar per diferents fonts al voltant de la COLITIS ULCEROSA i em trobava tot tipus d'informació però al final arribes a la conclusió que alló que realment val és la teua pròpia experiència i la teua propia vivència que no és altra que, en el meu cas, no era per a tant, que pota fer vida normal, portar una alimentació normal i corrents (és cert que durant el "brote" estava molt limitada, però després he estat menjant de tot, fins i tot picant, xocolata, etc, sempre amb certa moderació), viatjar, en fi, com qualsevol mortal.

El curs escolar ha estat com qualsevol altre: amb els típics maremàgnums de final de curs, amb l'acumulació massiva de tasques burocràtiques, amb les ordres polítiques sense trellat de sempre però bé, ja hi estem acostumats.

El que sí que ha canviat respecte a anys anteriors és el meu "estar", molt més tranquil i sosegat. Des que vaig passar la malaltia em vaig proposar que res anava a estar per damunt de la meua salut i així ha estat. He sabut portar les coses amb un ritme més adequat, sense preses, sense xafar massa l'accelerador i pense que eixa actitud ha estat determinant per a haver arribat a l'estiu (i estar, de fet, esgotant-lo) molt saludablement i gaudir-lo plenament.

Molt ha plogut des de febrer... per al curs vinent ens temíem que ens llevaren, des de Conselleria, la gestió del menjador per part de l'AMPA i, quan tot indicava que anava a ser així... les pressions han portat a fer una marxa enrere d'última hora i poder continuar tan bé com fins ara.

Ens han denegat el curs de formació en centres en l'horari demanat... haurem de tornar -malauradament- a l'horari únic de matí i vesprada tota la setmana (és el que té estar paret amb paret amb una altra escola...).

La primera setmana de juliol el grup DILLUNS POÈTICS vam rebre el PREMI NACIONAL "PEP SEMPERE" D'ANIMACIÓ A LA LECTURA en reconeixement a la tasca que estem portant a terme des de fa ja 4 anys de promoció de la poesia en les nostres escoles i localitats.

Encara que les vacances sempre suposen una alegria pel fet de gaudir d'un alt en el camí per a reposar energies i descansar, l'estiu ens ha portat notícies tristes en forma de pèrdues personals com són les de l'home de la nostra companya jubilada, Lolita Pérez i la de Mari Carmen, mare d'un alumne de l'escola i peça important, dins de l'AMPA, del nostre centre... des d'ací tot el meus ànims a les seues famílies i el meu record a l'energia d'aquestes persones que encara que físicament ja no hi són de segur que ronden per algun lloc en forma de no sé bé qué, potser pensaments...

També l'admirat José Saramago ens va deixar encara que d'ell tenim la seua fabulosa obra.


La vida continua, com ha de ser, i jo ara gaudisc d'unes més que merescudes vacances (que ja s'esgoten, per cert...) entre mil tonalitats de verds, una calforeta més que suportable i una gastronomia inigualable: ASTURIES.

LigaBBVA - Marcador

ELS MEUS ARTISTES MUSICALS FAVORITS