EN NADAL, JUGA A CAVALL GUANYADOR...

Ni loteria de la Bruixa d'or en Sort (Lleida) ni passar el dècim per la gepa ni res de res... la millor manera que et toque la grossa de NADAL es posar-te'n en contacte amb Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló pel PP, que sense dubte és l'home amb més sort de tota la contornada... des de l'any 2000 fins a l'any 2008  li han tocat 5 premis i un total de 2.268.000 €.... això si que es sort...  ¿serà perquè juga molts diners? ¿serà perquè va al consultori de Rappel? ¿serà per pur atzar? o....  no vull ser mal pensat... ¿serà que ha comprat dècims guanyadors per a blanquejar la gran quantitat de diners negres (més be diria jo BRUTS, BRUTÍSSIMS) que aquest personatge està acostumat a manejar?  Si voleu saber més d'aquest FOSC personatge, mireu referències seues a la Viquipèdia clicant a l'enllaç:  CARLOS FABRA.

¡MÒNICA OLTRA FOR PRESIDENTA!

Uffff... ja feia falta una persona així en la nostra política, sobre tot al País Valencià, on tanta falta fa que hi haja algú que diga les cosetes ben clares (per desgràcia, hi ha tantes a dir...) perquè a aquestes terres nostres són el "pan nuestro de cada día" els casos de mala educació, de despotisme, de malversació de fons, de corrupteles... i ningú diu res, tothom calla i, com diuen, quan una cosa no s'anomena no existeix...

I arriba aquesta xica, Mònica Oltra, portaveu d'INICIATIVA pel POBLE VALENCIÀ i diputada a les Corts Valencianes per la coalició COMPROMÍS pel PAÍS VALENCIÀ, i diu les coses ben claretes (encara que a aquesta gent del PP se la "repanpinfla"... -ja estan acostumats...).

Adjunte el vídeo que mostra una sessió a les Corts en la qual Mònica denuncia el desviament de fons públics, de diners destinats a cooperació, per a l'enriquiment privat... una autèntica vergonya que, molt a sovint, ens fa avergonyir-nos de la nostra classe política (això té fàcil solució: no votar als que ens fan avergonyir-nos, però en aquestes terres nostres som com som i tenim el que ens meresquem...).

Sort que tenim a gent com Mònica Oltra ( si voleu estar més informats, cliqueu el seu BLOG), per la meua part el meu vot cada vegada està més definit, si cal, i és, sense dubte per a ella:

¡MÒNICA OLTRA FOR PRESIDENT(A)!

NO A LA VISITA DEL PAPA

Potser hauríem de puntualitzar el títol... NO A LA VISITA DEL PAPA amb els diners de tots i totes els ciutadans i ciutadanes.

Crec que en un estat modern i aconfessional no hi ha cabuda a dedicar cap part del pressupost a aquestes activitats relacionades amb les creences particulars d'un sector de la població. ¿volen veure al seu cap? Doncs que s'ho paguen amb ELS SEUS diners, que pose l'església catòlica els diners d'eixe esdeveniment però em sembla un desbarat que utilitzen els meus diners, els nostres diners, en assumptes religiosos i més, si cap, en temps de crisi econòmica i per a un personatge que encapçala a un estament tendenciós, homòfob, on s'ha donat i encobert la pederàstia, on permeten que moren milions de persones de VIH per l'empecinament anacrònic que tenen amb la lluita contra l'ús dels preservatius...

Pense que ja va sent hora que el Sr. Zapatero prenga decisions amb el tema de la religió i es vaja plantejant el tema de declarar l'estat espanyol com a LAIC i no senzillament ACONFESIONAL, perquè sembla que és el mateix però no ho és... ja va sent hora que estat i esglèsia vagen del tot separats; que cadascú/na crega en el que vulga però que deixen en pau a la resta, que deixen d'adoctrinar i immiscuir-se en temes que no són seus.

EL PP I LA MALA EDUCACIÓ...

A continuació un botó de mostra de la mala educació que exhibeixen els nostres representants polítics, en aquest cas Ricardo Martínez Rodríguez, diputat del PP a les corts valencianes, que mentre la companya Mónica Oltra, diputada per COMPROMÍS, està fent la seua exposició, l'altre es dedica a trencar papers, amb molestos sorolls.

Davant la petició de la diputada demanant que, per favor, deixe d'interrompre-la, l'altre li espeta que "ya vengo reñido de casa".

El pitjor de l'assumpte és la manifesta falta de pràctiques democràtiques dels diputats del PP, ja que la presidenta, la senyora Esther FRANCO, no sols li permet al seu company de partit eixa manifesta falta d'educació amb una membre de les corts, sinò que, a més, li diu que continue amb la seua exposició i no canvie de tema, donant-li, per a mes inri, menys temps del que li pertoca...

El millor és visionar el vídeo que vos adjunte i que ho valoreu per vosaltres mateixos/es... ¡una vergonya de representants!

L'AQUÓS ENCANT DE LA CANAL DE NAVARRÉS

Aprofitant les festes locals de Mutxamel, que ens brindaren un suculent "pont" del 9 al 12 de setembre, decidirem explorar una mica la geografia del nostre estimat País Valencià i el destí triat va ser la comarca de la Canal de Navarrés, a la província de València, junt a La Costera.

En aquesta zona podem gaudir de paisatges meravellosos desbordants d'aigua en poblets entranyables com ara Enguera, Anna, Xella, Bolbaite, Quesa o Navarrés. A sota us pose un mapa del relleu de la comarca per que pugueu orientar-vos.

Vam allotjar-nos a l'hotel o complex residencial PORTAL DEL CAROIG, en la carretera Gandia-Aiora km. 51, al terme d'Enguera.

L'hotel està prou bé, té una part "rústica" i una altra "moderna" (en la que estiguerem nosaltres doncs l'altra estava ja plena). La part moderna està encara per acabar ja que es veuen obres del que serà en un futur un complex d'Spa, hidromassatges, jacuzzis i totes eixes coses plaenteres que tant agraden a tothom. Hi ha una piscina molt gustosa (supose que més a l'estiu) i cal destacar el restaurant, el qual es veu que és prou famós en la contornada i al que va molta gent externa a l'hotel doncs té una cuina "delicatessen". La veritat és que tot el que vam tastar allí era molt elaborat i esquisit, destacant el "Gaspatxo Portal del Caroig", plat propi basat en el tradicional gaspatxo però fet amb ànec i bolets... molt recomanable.

Però la virtut d'aquesta comarca, de veritat, és el seu paisatge verdós i pinzellat amb aigua per tot arreu. Sí, on menys t'ho esperes t'ix un enorme doll d'aigua o un "gorgo" on banyar-se tranquil·lament (en setembre encara estava practicable l'aigua, altres mesos m'imagine que l'aigua arrapara de freda que estarà...). Haver-ne hi ha prou de "gorgos", però a continuació us detallaré els més vistosos i practicables, per a anar directament al gra, a allò millor.

Pel que fa al poble d'ANNA hi ha varis gorgos entre els que destaquen EL GORGO DE LA ESCALERA (per a mi, el millor de la zona per la seua amplària i practicabilitat).

Després tenim el GORGO DEL CATALÁN, al qual hi ha un trampolí per a saltar, però dona una miqueta de cosa banyar-se doncs és tan fondo que està molt fosc i és prou xicotet com a gorgo. Ens va contar un nadiu que li diuen el gorgo del catalán perquè fa molts anys un català va submergir-se per a explorar el fons i hi ha corrents subaquàtiques molt fortes que se l'emportaren.

També està la FUENTE DE MARZO, un paratge prou bonic amb una llaguet prou practicable on, si t'atreveixes (jo ho vaig fer...) et pots tirar des d'una roca que fa uns quants metres d'alçada, és una sensació molt forta i fresca.

A la FUENTE DE MARZO podem arribar per un caminet que va des del llac d'Anna cap a Enguera. Parlant del llac d'Anna, és un lloc on hi ha "merendero" i és com una mena de estany gran on pots llogar una barqueta (8€ l'hora) amb rems i també hi ha una piscina natural amb cascada inclosa. Per a entrar al recinte del llac s'ha de pagar (3€ per persona).

També hi ha un que es diu LA BAJADA DEL MOLINO però és molt xicotet i impracticable i consisteix en un gran doll d'aigua allà on no t'esperes que hi haja aigua i és que la localitat està envoltada d'aigua per tot arreu fins i tot al centre del poble, per això diuen allò de "Anna: ulls d'aigua".

Un altre lloc molt recomanable és el poble de QUESA on si agafes un camí vas a parar a una zona de "charcos" (allí ja no es diuen gorgos) entre els que destaquen el de la CACEROLA, el de la BAÑERA, el de LAS FUENTES i, el entranyable CHARCO DEL CHORRO, on hi ha una espècie de platja de pedres i un llaguet amb una imponent caiguda d'aigua (recomane posar-te sota el "chorro"... hidromassatge natural).

En aquest poble dinarem a un lloc que es diu BAR LA PARRA, un lloc que no és res de l'altre món, però diuen que hi fan uns excel·lents gaspatxos, el que passa és que s'ha d'encarregar prèviament (Avinguda de València, 1 ; tel. 962 25 60 22).

Un altre lloc de la comarca que cal visitar és NAVARRÉS, on recomanem anar a dinar al "MIRADOR DE ESCALONA", una restaurant on fan carns i embotits a la brasa riquíssims i té vistes a la presa d'Escalona.

D'allí anarem direcció a Quesa i ens trobarem amb un paratge amb molta màgia: "EL CHORRADOR", amb caiguda d'aigua i zones d'ombres molt boniques.

És nota que ha actuat la mà de l'humà però amb respecte a l'entorn, amb bon gust.

Per últim caldria recordar-se'n de BOLBAITE on, quasi anant-nos, descobrirem que havia com unes piscinetes municipals integrades en el riu i amb "merenderos" on és pot passar una agradable vesprada de cap de setmana familiar (crec que s'havia de pagar alguns diners -no molts- però com arribarem cap a les set de la vesprada, vam entrar de debades).

En fi, que la comarca de la Canal de Navarrés és una zona amb molta natura a veure, on pots estar molt a gust quan la calor apreta i que ens mou a seguir indagant en la fantàstica geografia del nostre estimat PAÍS VALENCIÀ.

RITA, LA FALLERA MÉS "PETARDA"

Ahí està la nostra Rita, l'Alcaldessa de València, simpàtica on les haja, popular, tan natural, tan.... borratxa, ¿com no van a votar-la si és la viva imatge del seu poble?

Qualsevol dels valencians -entre els que m'incloc, per a què vaig a negar-ho- ens identifiquen amb aquesta senyora que va llençant petardos a tothom mentre fa grans esforços per a no caure en redó del petorro que porta (segurament de güisqui).

¡Eixa és la nostra Rita! Tireu-li una ullada al vídeo que no té desperdici.

LA RIVALITAT ENTRE GRANAÍNOS I SEVILLANOS...

S'acaben les vacances i.... he pensat que quina cosa millor que amb un bon acudit, així que cliqueu el video i a riure, que el xavalet granaíno té molta gràcia andalusa, mai millor dit...

ASTURIAS, PATRIA QUERIDA...

Delicioses vacances les recentment esgotades al paradís asturià.

Volia fer una entrada al BLOG per tal de comentar la meua estància a aquestes meravelloses terres i, de pas, donar-vos algunes referències per si alguna vegada viatgeu cap a allà saber què visitar, on allotjar-vos i en quins llocs gaudir de la suculenta gastronomia astur sense riscos, encertant al cent per cent...

En primer lloc dir que el meu viatge va ser de tarannà familiar, amb la meua parella, la meua filla, els meus cunyats i les meues dues nebodes. Com ja venim fent des de fa molts anys, viatgem en plan turisme rural i aquest any el destí era la casa rural CAMPÓN DE ANTRIALGO en Antrialgo, Vilamayor, Piloña (Astúries), una aldea molt tranquil·la propet d'Arriondas, Cangas d'Onís i també d'Oviedo (avall us mostre un mapa d'ubicació de la casa del google maps).

El viatge, com que des del nostre lloc d'origen (Sant Joan d'Alacant) era prou llarg, va tindre en l'anada una parada de dos nits en Tordesillas (Valladolid), una localitat molt interessant sobre tot a nivell cultural per tot allò que va implicar històricament el tractat de Tordesillas, però molt poc recomanable per a visitar en estiu, doncs la calor és sofocant a tothora.

Passats eixos dos dies de transició que, a dir veritat, esperavem que passaren el més aviat possible, arribarem al nostre destí asturià on començarem a gaudir de les vacances.

Per a començar, abans d'arribar al nostre destí, la casa rural, vam fer una parada per a dinar en una sidreria-restaurant que es deia HILARIO, en El Berrón (C/Río Pigüeña, 2) que en principi no prometia però va resultar ser un dels llocs on millor hem menjat (i això que hem menjat molt però que molt bé...) amb una fabada superior, un xullot de vedella sabrossísim (al que acompanyava una graelleta amb una flameta per a anar calfant-te-la al teu gust) i un arròs amb llet magistral... recomanable 100%.

Vam arribar a Antrialgo i vam trobar-nos que la casa és molt bonica, els amos de la casa, Juan i Ana, unes persones encantadores, molt atents en tot moment amb nosaltres per tal de fer la nostra estància el més còmoda possible (sense ser empalagosos, ¿eh?) i mostrant-se molt professionals pel que fa a la seua faena dins del turisme rural, deixant en la casa un compendi de zones per a visitar, activitats a fer i llocs on menjar del tot encertat.

Al llarg d'aquestes vacances en Asturies (7 nits, del 22 al 29 d'agost) hem visitat les localitats properes: Infiesto, Sevares (on hi ha una concentració massiva d'horreos), Cangas d'Onís, Tazones, Arriondas, Ribadesella, La Isla, Oviedo... i hem fet un dia "d'Aventura" fent el descens el canoa del riu Sella, al llarg de 10 kms, una activitat mot recomanable fins i tot amb fills, doncs està molt ben organitzat i pensat per a famílies. Hi ha moltes empreses que porten el tema de les canoes (i també paint-ball, escalada, etc), nosaltres la vam fer amb JAIRE i ho vam passar d'allò més bé.

Pel que fa a la gastronomia són molt recomanables els següents llocs: en Cangas d'Onís el MOLÍN DE LA PEDRERA on a un preu molt raonable vam menjar com a deus un menjar sofisticat destacant el cruixent de cabrales, el rabo de bou amb foie i la fabada, encara que tot tenia una pinta exquisida i l'atenció rebuda immillorable (un gran tipo l'Àngel, atent i simpatiquíssim).

En Arriondas vam anar a la sidreria EL MIRADOR, on cal destacar els fregits de pixín (rap) i les sidres (diuen que ahí està el campió d'Asturies escanciant sidra).

En Sevares, molt a prop de la casa, el restaurant LA ROCA, on destaquen per les seues carns a la brasa (i segons Juan, l'amo de la casa, és el "buque insignia" de la zona).

Ja en la costa, en Tazones, després de donar-nos un bon bany a la platja, vam dinar molt bé al restaurant EL PESCADOR, on destaquem les navalles a la planxa i les zamburinyes, encara que segons ells el plat estrella era l'arròs amb bogavant, però per al nostre gust alacantí.... no recomanem menjar arròs a Astùries (massa passat, encara que de sabor estava molt bó).

Per a nosaltres el que va estar el millor lloc pel que fa a la relació qualitat preu va ser un "merendero" que es deia LA HUESAL (o LA GUESAL) en la carretera, crec que en Sevares, també molt a prop de la casa, on vam sopar uns xopitos excelents, pollastre a l'all, parroxas (sardinetes) amb pernil, un suculent buei de mar (ñoclas), arròs amb llet, gelats i tot banyat amb 3 botelles de sidra per un preu de risa (no arribava a 70 € i érem 7 persones, 3 d'elles xiquetes).

En Oviedo vam estar un dia i ens va semblar una preciosa ciutat, donant la raó al gran Woody Allen, que pareix que és un estusiasta d'Oviedo (diu el meu cunyat que el va veure a Oviedo, però no sé jo si seríen les hores de conducció, la sidra o... que realment sí el va veure). Vam menjar a una sidreria que no recorde el nom i va estar bé, però no tant com per a recomanar-la.

Ahí vam descobrir els famosos pastissos asturians anomenats "carbayones" els quals haurieu de tastar sense dubte.

Per últim recomanar-vos que no oblideu visitar la preciosa localitat de Cangas d'Onís, amb el seu preciós pont romà i la capelleta amb el dolmen.

En fi... una estada molt plaentera amb molta natura, molta tranquil·litat i molt bon menjar.

Els de l'oratge van fracasar estrepitosament (menys mal...) ja que no paraven d'anunciar pluges i, la veritat, és que ens va fer un temps magnífic (i més quan sabiem que en eixe moment en Alacant i València estaven a més de 40 graus...).

Asturies... et trobarem a faltar, però espere tornar a retrobar-nos.

SENSE ESCRIURE AL BLOG DES DE FEBRER...

Ufffff.... des del 7 de febrer no escric cap línia al meu BLOG. Aprofite una treva estival per a reprendre el blog i repassar una mica allò que ha succeït des d'aleshores...

De la meua malaltia apenes em recorde (menys mal, doncs ho vaig passar malament, els que han estat prop de mi prou ho saben) llevat que seguisc amb la medicació que m'acompanyarà per sempre. Al principi no feia més que observar-me contínuament i això era contraproduent ja que es suposa que és una malaltia molt lligada a l'stress i eixa auto-observació no ajudava massa.

Al començament de la malaltia mirava en internet, preguntava als metges i intentava averiguar per diferents fonts al voltant de la COLITIS ULCEROSA i em trobava tot tipus d'informació però al final arribes a la conclusió que alló que realment val és la teua pròpia experiència i la teua propia vivència que no és altra que, en el meu cas, no era per a tant, que pota fer vida normal, portar una alimentació normal i corrents (és cert que durant el "brote" estava molt limitada, però després he estat menjant de tot, fins i tot picant, xocolata, etc, sempre amb certa moderació), viatjar, en fi, com qualsevol mortal.

El curs escolar ha estat com qualsevol altre: amb els típics maremàgnums de final de curs, amb l'acumulació massiva de tasques burocràtiques, amb les ordres polítiques sense trellat de sempre però bé, ja hi estem acostumats.

El que sí que ha canviat respecte a anys anteriors és el meu "estar", molt més tranquil i sosegat. Des que vaig passar la malaltia em vaig proposar que res anava a estar per damunt de la meua salut i així ha estat. He sabut portar les coses amb un ritme més adequat, sense preses, sense xafar massa l'accelerador i pense que eixa actitud ha estat determinant per a haver arribat a l'estiu (i estar, de fet, esgotant-lo) molt saludablement i gaudir-lo plenament.

Molt ha plogut des de febrer... per al curs vinent ens temíem que ens llevaren, des de Conselleria, la gestió del menjador per part de l'AMPA i, quan tot indicava que anava a ser així... les pressions han portat a fer una marxa enrere d'última hora i poder continuar tan bé com fins ara.

Ens han denegat el curs de formació en centres en l'horari demanat... haurem de tornar -malauradament- a l'horari únic de matí i vesprada tota la setmana (és el que té estar paret amb paret amb una altra escola...).

La primera setmana de juliol el grup DILLUNS POÈTICS vam rebre el PREMI NACIONAL "PEP SEMPERE" D'ANIMACIÓ A LA LECTURA en reconeixement a la tasca que estem portant a terme des de fa ja 4 anys de promoció de la poesia en les nostres escoles i localitats.

Encara que les vacances sempre suposen una alegria pel fet de gaudir d'un alt en el camí per a reposar energies i descansar, l'estiu ens ha portat notícies tristes en forma de pèrdues personals com són les de l'home de la nostra companya jubilada, Lolita Pérez i la de Mari Carmen, mare d'un alumne de l'escola i peça important, dins de l'AMPA, del nostre centre... des d'ací tot el meus ànims a les seues famílies i el meu record a l'energia d'aquestes persones que encara que físicament ja no hi són de segur que ronden per algun lloc en forma de no sé bé qué, potser pensaments...

També l'admirat José Saramago ens va deixar encara que d'ell tenim la seua fabulosa obra.

La vida continua, com ha de ser, i jo ara gaudisc d'unes més que merescudes vacances (que ja s'esgoten, per cert...) entre mil tonalitats de verds, una calforeta més que suportable i una gastronomia inigualable: ASTURIES.

CREATIVA PROMOCIÓ DE L'ÚS DE PRESERVATIUS

En primer lloc, demanar disculpes a tot/a aquell/a que segueix aquest blog i demanar-me a mi mateix també les disculpes, ja que és evident l'abandonament que sofreix...

El cas és que m'han enviat l'enllaç a un vídeo que promociona l'ús del preservatiu i ho fa d'una manera tan creativa i original que m'ha mogut a escriure, per fi, alguna cosa al blog i, per suposat, incloure-hi aquest treball creatiu per tal de compartir-ho amb tots vosaltres.

Ja sabeu, sexe SÍ però... amb seguretat, per més que l'església s'empenye a dir que és pecat (ja sabeu, estem parlant d'una institució hipòcrita i anacrònica).

Gaudiu del vídeo i... espere que ens veiem prompte!!