dilluns, 12 d’octubre de 2009

LA BONA LITERATURA VERSUS ELS BEST SELLERS



Aquesta és la reflexió que vull llançar-vos aquesta vegada per veure quina opinió teniu al respecte:
¿Es converteix en un lector/a vulgar aquell/a que llig best sellers? ¿És un pecat literari llegir-se Millennium o El Clan del oso Cavernario?
Espere aportacions dels/les lectors/es però jo no puc tancar aquesta entrada sense donar la meua opinió i la meua relació amb l'objecte del tema de discussió en qüestió.

Normalment solc triar lectures de qualitat, amb cert nivell literari i són les que més em motiven. Si tirem una ullada a les seccions del blog de l'esquerra podem fer-nos una idea de les meues preferències tant literàries com musicals i altres.

Però... que normalment opte per obres de Saramago, de Dulce Chacón, de Gioconda Belli o obres de poetes i poetisses consagrats/des o que em menege en cercles de gent que sol llegir literatura amb un mínim nivell literari, tot això no vol dir que arribe l'estiu i estiga desitjant fer-me amb un mega-volum del best seller de torn (aquest estiu ha tocat la famosa trilogia Millennium) i el gaudisca com qualsevol gran obra literària sabent sobradament que, ni de prop, ho és.

Per a mi no es cap "traició literària" ni res per l'estil, és com quan gaudeixes veient una pel·licula d'aquestes que sol entretenen però que no tenen fons realment. D'això es tracta, d'entretindre i... és que amb les calors de l'estiu és el que m'abelleix: desconnectar de tot, fins i tot dels pensaments profunds (que també falta fa, apagar un momentet el cervell i deixar-ho en stand-by una miqueta). Així que... per a mi és una tradició tots els estiu que caiga un best seller i ho faig la mar d'a gust.
Ah! i sempre que vaig a un bar i hi ha periòdic esportiu (marca, as, superdeporte o sport) em pose a llegir-lo avidament i sense cap complexe, me relaxa molt i més si va acompanyat d'una bona tapa i/o beguda així com d'un/a company/a agradable.

En fi... que és compatible la literatura de qualitat i la literatura d'entreteniment i de grans masses. Poden conviure i ser llegides per una mateixa persona sense problema.

diumenge, 11 d’octubre de 2009

ANAR DONANT FORMA AL BLOG


Hi ha gent que quan els mostre el BLOG em diuen, a banda de que està prou bé per ser la primera intentona que faig en això del món del blogs, que hi ha prou contingut, que escric prou... i la veritat és que sí, havent-ne coses a dir escric i quan no hi ha coses doncs em busque arguments i excuses per a escriure del que siga: de política, de humor, de lectures i del sexe dels àngels si fa falta (no estaria mal fer-ne algun article d'aquest tipus que es preste a la participació i opinió de la gent).

El cas es que m'abelleix continuar amb aquest blog personal i m'agradaria que la gent que accedeix a ell participara amb comentaris, suggerències, etc... és una manera d'animar-me a l'hora d'elaborar el blog i de dur-lo endavant.

A banda d'aquest blog tinc projectat fer-ne un més elaborat i complex per a la meua escola, el C.P. MANUEL ANTON de Mutxamel (Alacant), on podria participar-hi el claustre i on des de l'equip directiu llançaríem les coses que puguen interessar a tota la comunitat escolar: informació del centre, horaris, claustres, personal, comunicats a pares, enllaços a l'AMPA, enllaços a blogs d'aules, etc... La idea és que aquest futur blog tinguera una apariència totalment de Web i, fins i tot, arribar a crear-li un domini propi tipus www.cpmanuelanton.com Si algú/na té alguna aportació, idea, ajuda o suggerència.... sòc tot oïdes. Gràcies.

divendres, 9 d’octubre de 2009

UN GRAT REGAL DE L'FNAC


La raó per la qual vaig anar a l'FNAC és el de menys, encara que tinc el gust de contar-vos que em vaig permetre el capritx de regalar-me un IPOD NANO molt maco (i molt car, tot s'ha de dir... 139 €) i que és una autèntica virgueria dins del món dels reproductors MP4... i, sí m'ho vaig fer com a arravatament pel desastròs estiu que he tingut degut a la meua inesperada malaltia que m'ha deixat sense viatge i sense res, això sí, m'ha permés estalviar una miqueta i d'ahí la meua licència consumista.

Però la raó d'aquesta entrada en el BLOG no era l'IPOD, sinò que a l'anar a pagar em van obsequiar amb un llibre del qual immediatament vaig desconfiar ("ja veurem quina merda de llibre inllegible ens regalen..." vaig pensar).

Doncs mira per on, no hem de ser tan mal pensats doncs m'ho vaig llegir i em vaig trobar amb la sorpresa d'una gran recopliació de relats d'humor anglés amb un gran nivell literari i d'allò més entretinguts... totalment recomanable i amb autors de la talla de Wodehouse, Saki, Evelyn Waugh, Tom Sharpe, Roald Dahl, Alan Bennett, Julian Barnes, Martin Amis, Ian McEwan, Douglas Adams i Nick Hornby...

En total 11 relats sense desperdici que m'han apropat a l'humor anglés que si bé alguna cosa sabia d'ell, m'ha permés aprofunir en ell i, si cal, ser un millor coneixedor de tan peculiar manera d'entendre l'humor.

Bé per l'FNAC, eixe tipus de regals sempre s'agraeixen!!

dimarts, 6 d’octubre de 2009

IMATGES QUE VALEN NO SÉ QUANTES PARAULES...


Jo, normalment, com a bon amant de les paraules, no solc utilitzar la sentència de "més val una imatge que mil paraules", la qual cosa no vol dir que moltes vegades hi ha imatges amb una gran càrrega emocional, amb molt de significat, imatges en les quals cabríen moltes paraules. És el cas d'aquesta proposta artística en la qual el grafisme està ple de fons, de significats, d'interpretacions.... clica l'enllaç i a bon segur que no et deixarà indiferent: INSURGENCIA GRÁFICA

divendres, 21 d’agost de 2009

REFLEXIONS VITALS...


Per a aquells/es que em coneixen he de dir-vos que porte un llarg mes fotut, des de mitjans de juliol fins ara.

UN BREU REPÀS A ALLÒ QUE HA ESTAT UN TORTUÓS ESTIU I UNES MINVADES VACANCES:

Tot va començar amb una "diarrea", la qual el metge de capçalera em va diagnosticar i tractar com a tal (dieta i prou).

Com passaven els dies i això seguia més o menys igual em vaig començar a mosquejar, amb el metge i amb la situació en general.

Passats almenys 20 dies i amb dolors abdominals vaig decidir anar a urgències passat dissabte, 15 d'agost per la nit (al dia següent del meu aniversari), i vaig romandre fins hui ingressat on em féren proves diverses (analítiques, colonoscòpia -no és per a tant...-, etc) ¿diagnòstic? COLÍTIS ULCEROSA.

Jo normalment no sòc (i seguisc sense ser-ho) entusiasta de la medicina oficial o convencional, que et fan diagnosis ràpides i generalistes i determinen tractaments agressius i plens de contraindicacions i que, a més, no està demostrat que curen perquè... segons ells allò que tinc NO TÉ CURA, és crònic.

Em pose a indagar en internet i... pijor el remei que la malaltia... la plorera que m'he pegat ha estat de tres parells de collons: que si et canvia la vida, que si brotes, que si pot derivar en càncer, que si a nivell laboral mal, que si a nivell sexual qual.... una catàstrofe.

Parle amb el meu homeòpata perquè estava fet un manoll de nervis i estava desconsolat... ell m'ha tranquilitzat i m'ha donat un altre punt de vista... i alternatives perquè ja ho diu: la medicina convencional croniquitza les malalties per tal de tractar-les indefinidament (el gran negoci farmacològic...)i aplica tractaments que potser siguen pijors que allò que pretenen curar.


I PRENC DETERMINACIONS QUE SÍ POTSER CANVIEN MA VIDA:

1) Decidisc optar per la via de la homeopatia i deixar d'un costat la medicina agressiva oficial (no als corticoides, no als antibiòtics...)

2) Sembla que els transtorns a nivell digestiu estan molt intimament relacionats amb les emocions, amb l'stress, amb els nervis... i al meu cas n'estic segur d'això donat que enguany ha estat un curs molt mogut, molt estressant.

Doncs bé, he pres la determinació de posar límits inquebrantables a les situacions d'stress, aprendre a dir NO, a dir fins ací arribe i no faig més i, sobre tot, a valorar-me a mí mateix per damunt de tot perquè... està moltbé mirar i patir pels demés però... sense que això porte a abandonar-se a sí mateix un... no, des d'ara no estic disposat i si estic amb una faena no puc fer-ne una altra i si a un/a li corre presa doncs... que espere o s'ho faça un/a altre/a però... no puc seguir jugant amb la meua salut. HE DIT...

P.D: de tota manera espere que d'aquesta malaltia meua tothom isca beneficiat, i que la calma i el bon "karma" s'extenga a tot allò que m'envolta. També agrairia moltíssim que la gent que sap del meu problema ajudara.... Gràcies, amics/gues!!

dilluns, 3 d’agost de 2009

EL FURBI-CAMPS...


Estic de vacances (tot allò que la malaltia estomacal estival em permet...) i m'havia fet el propòsit d'aparcar el blog fins tornar d'aquestes, però... m'he trobat aquesta simpàtica perla i no m'he pogut resistir a penjar-lo al blog: els FURBI-CAMPS.

De tota manera dubtava, perquè quantes més xorrades dient les barbaritats que fan aquests imPPresentables, més vots trauen, així que... estava per riure'm sols, però m'he dit: ¡què collons! La vida sòn dos dies, riguem tots plegats!!!

diumenge, 5 de juliol de 2009

LOGOTIP PERSONAL


Per fi, una entrada en la que no parle de res amb connotacions polítiques, ideològiques, filosòfiques, etc....

Sols volia fer públic el logo personal que acabe de crear. En principi el vaig pensar com a EX-LIBRIS, per tal de marcar d'alguna manera els meus llibres, donar-los una senyal d'identitat per a que quan els deixe es sàpiga de qui és.

He tractat de dissenyar un logo jugant amb el meu nom i cognoms com si fóra un laberint (un que és molt enrevesat i que li agrada perdre's de tant en tant).

Aquest és el resultat i... sí, el faré servir com a Ex-libris però també com a logo personal per a més coses que vaja fent (targetes, escrits, etc...).

Doncs res, espere que us agrade i em digueu la vostra sincera opinió al respecte.



dijous, 2 de juliol de 2009

FI DE CURS MORTAL...




Sí, ho sé, tots els fi de curs de tots els anys sòn trepidants a les escoles i, especialment, per als equips directius però aquest, sense dubte, ha marcat un abans i un després en la història de la explotació a la que estem sotmesos els equips directius per part de la Conselleria d'Educació.

Si no teníem prou amb el devessall de tasques a realitzar, totes de colp: beques assistencials de menjador, bono llibre, beques de necessitats educatives especials, sol·licituts de transport escolar, matriculació d'alumnes, expedició d'esxpedients i historials acadèmics; avaluacions, actes, notes....
si amb tot això no hi havia prou, enguany tenim la novetat de l'ITACA, eixe programa que en teoria havia d'estalviar-nos treball i anava a ser la salvació del professorat i dels centres

Doncs res d'això, el fi de curs ha esdevenit un autèntic caos: la Conselleria es va empenyar a implantar l'ITACA de manera definitiva quan estava encara molt verd i ¿qui paga tots eixos despropòsits? imagineu-vos-ho...

Errades en les beques, errades en matriculació, saturació de la xarxa (abans de ficar-se en aquests projectes s'ha de dotar els centres de línies més potents) que ha fet que cada dos per tres es quede penjat el programa. Total, que ens plantem en juliol i el curs sense tancar del tot pel capritxet dels incompetents de torn.

I jo em pregunte de nou: ¿quan se li ocorrera d'una vegada per totes a algú d'aquesta destrellatada Conselleria pensar de veritat en les escoles i en la gent que treballa en elles, que ens deixem la pell per traure tot endavant eficientment, nedant en una mar d'incovenients, i decidir dotar els centres públics de primària i infantil de personal administratiu per tal que els equips directius puguen desenvolupar com cal la seua tasca pedagògica tan mermada per haver d'atendre tant d'assumpte burocràtic? ¿perquè no decideixen d'una vegada deixar de malbaratar diners en "xorrades" com ara traductors d'anglés que, a més, suposa una barbaritat pedagògica sense precedents? ¿perquè aquest govern del PP no deixa de ser tan populista i deixa de tirar tant de diners en coses de les que es pot prescindir (circuit de formula 1, copa América, visita del papa....) per a passar a invertir-ho en coses que sí sòn imprescindibles: una sanitat i una educació públiques dignes i de qualitat, amb més recursos materials i humans.

Però no, no ho veurem, ací sols es fa populisme barat (que, per altre costat, es el que dona els vots, vaja que si els dona...) i curar allò públic no és popular, ser popular és fer el canalla amb la xarxa pública, deteriorar-la, desprestigiar-la

¡Quin fàstic de país! La democràcia resideix en el poder del poble que delega en els seus representants però... el poble sembla o bé cec o bé imbècil i segueix donant infinites oportunitats a aquell que està imputat per gastar per a ús propi diners de tothom, a aquells que es riuen de la justícia perquè la manipulen com volen... No, no dubte de la conveniència de la democràcia (faltaria més...) però és inevitable quedar-te'n atònit davant aquest buits que deixa.

Sols espere que torne la cordura, la gent desperte d'eixa inconsciència a la que sembla sotmesa i... poder veure amb els meus ulls com la gavina del PP vola lluny, tan lluny que desaparega... espere, espere....

dijous, 4 de juny de 2009

FONT DE MORA... PREN NOTA


Aquest vídeo que a continuació adjunte va dedicat al senyor Font de Mora i la seua cort (Camps, Bel-RUS-coni i demés).

És un anunci que es fa a la junta d'Extremadura, una comunitat autònoma on, evidentment, sí aposten per l'educació, per la qualitat, pels seu professorat en el qual confíen i al qual recolzen.

És l'estil de la cordura, del saber fer, del trellat, de la possitivitat, del creure en les possibilitats de l'educació com a eix fonamental d'una societat front a les polítiques del "DISPARATE" que es porten a aquest País Valencià on cada mesura presuntament educativa és una sorpresa per a tothom, on es malbaraten diners públics en (perdoneu l'expressió) "xorrades" que no porten a cap lloc i que no aprofiten per a res i que, senzillament, és degut a la incompetència dels que ens governen, a l'absència de cap coneixement d'allò que fan i, el que és pitjor, la manca d'una mínima voluntat per millorar l'educació perquè... per a millorar s'ha de creure en el que fas i, lamentablement, ells no creuen en l'educació pública, pretenen "matar-la" i això al conseller li vé de perles, com a forense que és desitja tindre un bon mort però... no li ho consentirem, L'ESCOLA PÚBLICA ÉS FORTA i està molt per damunt de gent que, per ineptitud o per mala voluntat, volen acabar amb ella.

Gaudiu d'un vídeo que és exemple del senzill que és apostar per l'educació amb un botó de mostra d'escasos segons.

video

dissabte, 30 de maig de 2009

MI HERMANITO DE LA LUNA


Un video-animació preciós sobre l'autisme. una història gràfica que narra, mitjançant els dibuixos gargotjats, la visió de l'autisme des del punt de vista de la germaneta d'un xiquet amb autisme.
És una delicia per la delicadesa i la càrrega poètica del seu missatge però... millor valoreu-ho vosaltres mateixos/es.
Abans dir-vos que està realitzat per Frédéric Philibert, pare d'un xiquet autista, i dura al voltant de 6 minuts. Per a més informació podeu veure la web de la FUNDACIÓ ORANGE

video

divendres, 22 de maig de 2009

BEYONCE LI CANTA A CAMPS...


Aquest dedicat a Paquito Camps "El Curita". Una lletra sense desperdici que supose que us agradarà o, si més no, us arrencarà algún que altre somriure o, fins i tot, alguna carcallada.

Ai! Si jo fòra Camps.... li faria un favor als meus ciutadans valencians i em dedicaria a la meua (la seua, la de Camps, vull dir...) veritable vocació i devoció: l'entrega a Deu i em retiraria en una clausura infinita, allunyada el més possible de món mundano....

dijous, 21 de maig de 2009

V ENCUENTRO DE ANIMADORES A LA LECTURA




Sí, encara que el tenim damunt, mai és tard... Com cada any, els amants i les amants de la literatura en general i de l'animació lectora en articular tenim trobada en Arenas de San Pedro (Àvila) del divendres 5 al diumenge 7 de juny.

Amb les primeres calfors quasi-estiuenques acaronant-nos els bescolls i entre l'aroma (i el sabor, per descomptat) de les cireres i la brisa del bosc allotjat a la falda de la Serra de Gredos, arriben les lletres, combinant-se en paraules, rimes i frasses, bressolant-se amb les fulles verdes i grogues, fent música, fent goig...

Com sempre la simple existència entre els contars i cantars dels ponents ja es gaudi pur, si damunt et deixes portar i poses tots els sentits en marxa.... es torna embelessant...

Si mai no has anat aquesta és la teua oportunitat. Segur que no et decebrà.

per accedir a més informació, matrícula, etc... clica l'enllaç: ASOCIACIÓN PIZPIRIGAÑA

dimarts, 12 de maig de 2009

AIXÍ ÉS LA GENT MÉS VOTADA A LA COMUNITAT VALENCIANA


Cada vegada que aquells que ens governen fan una animalada (a les quals ens tenen, desgraciadament, més que acostumats) em bull la sang i em qüestione perplexe ¿què collons han de fer més per tal que la gent deixe de votar-los? ¿perquè en vegada de votar-los no els BOTEN?

L'última de les tantes (després dels trages del Camps, de les mafiositats de Fabra, de les decisions absurdes de Font de Mora, del malbaratament de diners públics en visites del papa, circuits de fòrmula 1, Terres Mítiques, etc...) és la del senyor Alfonso Rus, alcalde de Xàtiva i President de la Diputació de València, amb unes frasses sense desperdici que, si el seu partit fóra com ha de ser, l'hauríen d'instar a la dimissió immediata però això, evidentment, no succeirà.
En aquest trist i ranci partit tot val i mai res del que es diga o es faça té repercussions per molt salvatge que siga allò dit o fet.

El tal Rus ha atacat contra aquells/es que secundaren la vaga d'educació i contra el professorat en general dient: "eixos professors que diuen aleshores i gairebé, que no sé què vol dir, sòn uns GILIPOLLES" o " A eixos que volíen posar-nos a "MOSATROS" boca cap avall, no anem a donar-los el gust, ANEM A REMATAR-LOS, ANEM A REMATAR-LOS"...

¿Com és possible que aquestes declaracions queden inmunes? ¿això no és apologia de la violència? ¿pot dir un alcalde i President de la Diputació de València dir tals paraules, tals salvatjades?

Si no creieu el que dic, mireu el vídeo i el podreu escoltar tal com va ser.
Aquestes polítiques només tenen una eixida: deixar de votar-los, perquè de dimissions no cal parlar-ne.


divendres, 8 de maig de 2009

PASSA EL TEMPS I S'ESCORREIX LA VIDA ENTRE ELS DITS...




Doncs sí, un no se n'adona i veus que el temps rellisca entre la suor de les mans. L'últim escrit el vaig fer a final d'abril i.... si em descuide, ens plantem a finals de maig i deixe verge el blog durant un mes.
En tot aquest període passat hem deixat enrere una exitosa vaga per a nosaltres (desastrosa per a la Conselleria de portes a fora, encara que sabem que en la intimitat totes aquestes iniciatives van fent de petites estocades), secundada per més del 70 per cent del professorat públic (encara que la conselleria diu que el 20%.... clar! és que conselleria considera la concertada, la qual no estava convocada a la vaga, com a pública i, a més, considera que els serveis mínims no féren vaga, quan aquest serveis són obligats, vulguen o no secundar la vaga).
Jo, per la meua part em dona ganes de... (¿sòc políticament correcte o no?) millor no seré políticament correcte... em dona ganes de vomitar en la cara de alguns dels fariseus aquests o... millor de donar-li una patada en els collons.... ¿perquè aquesta sobtada agresivitat? Doncs us explique: la vaga ens ha costat al professorat al voltant de 90 euros per cap. Una vaga on no reivindicaven res relacionat amb el sou, sinò unes condicions dignes per al nostre alumnat, per al nostre sistema educatiu. Ens hem trobat a gent o bé ignorant o bé desalmada o bé que no té ni puta idea o no vol tindre-la que feia comentaris com ara "eixos són uns vagos, el que han de fer és treballar i queixar-se menys" o "eixos són uns rojos de merda que volen atacar el PP", etc...
Mireu, jo no vaig a dir que no tinc res contra el PP (no per ser el PP, sinò pels seus actes polítics).
Bé, et pots trobar gent pel carrer d'eixa "calanya", però el que no es pot consentir mai és que un polític falsege les dades d'una vaga (que són objectives, les dades són contrastables) quan s'estan embutxacant diners de totes i tots aquelles i aquells que hem decidit protestar no anant a treballar.
El falsejament de dades és un tema al que, malauradament estem ja acostumats (falseja el senyor Camps, falseja el Conseller, falseja Campsnal NOU...), d'una plaça de la Verge plena per manifestants contra la política educativa del PP diuen que hi ha menys de 10.000 persones, quan la mateixa plaça plena de beatos de la "Verche dels desamparats" es comptabilitzen per centenars de milers.... Una mica de serietat, senyors... Senyor Camps, assabente's que dir mentides és pecat (a l'igual que la malversació de fons públics) i que el Senyor d'enllà dalt li està vigilant i li condenarà a les flames eternes de l'infern.... Vosté que és tant devot, tan beato, tan opusinament creient hauria d'estar més que intranquil... faça'ns un favor als valencians: aneu-vos-en vosté i la seua cort a conrear vents a Sibèria i... deixe'ns viure en Pau!!!

dimarts, 28 d’abril de 2009

28 d'ABRIL: VAGA EN L'ENSENYAMENT PÚBLIC VALENCIÀ



Un èxit el de la vaga en el País Valencià.  Per les dades que es manegen, està vora el 80% de participació del professorat.
Les aules estan buides, les escoles i instituts també... tots amb una sola veu que diu: PROU JA, FONT DE MORA!! No estem disposats a acceptar com a borregos les vostres decisions surrealistes i dictatorials.
En Mutxamel ens hem concentrat aquest matí a l'Ajuntament i aquesta vesprada, a les 19 hores tenim una cita als serveis territorials d'educació.

dilluns, 27 d’abril de 2009

INCITANT A LA LECTURA


A continuació un vídeo de l'editorial Mondadori. Busca un ambient tranquil, en silenci (recorda't d'apagar el last.fm del menú l'esquerra), gaudeix i deixat emocionar pel poder d'eixes paraules vives que es contornegen en una desfilada infinita davant dels teus ulls. Asaboreix cada missatge.
Tant el contingut com el disseny del vídeo-anunci és conmovedorament bell.
Au, no esperes, dona-li al PLAY...

diumenge, 26 d’abril de 2009

¿QUINA EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA?

Cada vegada tenim més a prop el moment al que s'ha d'implantar l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania en 5é de primària i, la veritat, és que sabem ben poc de com es farà. ¿Hi haurà alguna nova ocurrència surrealista del Senyor Font de Mora? ¿En quina llengua del món mundial haurem d'impartir-la? ¿quin/a mestre/a l'haurà de donar? ¿haurà de ser un/a  mestre/a  a soles o estarà acompanyat/da per una/a altre/a que traduirà simultàneament?

Bé, a banda d'aquestes menudències jo em plantege algunes coses...  ¿quins continguts s'haurà de donar? Últimament estan venint ja a l'escola representants de diferents editorials que, així de refiló, ens presentem la pròxima incorporació del llibre de text d'educació per a la ciutadania i... molt correctes, molt neutres, molt buits de continguts...  Amb l'esglèsia hem topat, el que no acabe de comprendre és perquè collons el PP mostra tanta oposició a l'assignatura i munta eixos "numeritos" tan fóra de lloc i tan ridículs com els que estan muntant.  Però si al final cadascú pot fer el que li dona la gana: que no vols tocar el tema del matrimoni d'homosexuals, doncs no ho toques; que el tema de l'abort no t'apanya, doncs fas campanya en contra de l'abort...  veig que el PSOE es caga davant de la conferència episcopal i no té collons per a dir: fins ací hem arribat, es tanca l'aixeta de subvencions, s'ha acabat la religió en l'escola, etc, etc, etc...

¿Com poden permetre eixes intrusions de l'esglèsia en parceles que no sòn seues (manifestacions, comunicats amb tarannà polític sesgat, etc) i que després isquen inmunes?

Jo tinc una cosa clara: si he d'optar per un llibre de text (que, per altra banda, no faria, ja que no sòc partidari -i menys en aquest tipus d'assignatura- d'utilitzar llibre de text únic) ho faria per un que toque tots eixos aspectes controvertits de l'assignatura.  Fer altra cosa serà baixar-nos els pantalons i... això sí que no.

UNA DE FORGES SOBRE LA CRISIS I L'OPOSICIÓ DESTRUCTIVA


divendres, 24 d’abril de 2009

ALGUNES RAONS PER LES QUE ANAR A LA VAGA

Si punxes el següent enllaç, et portarà a una pàgina de la web del STEPV (Sindicat de Treballadores i treballadors de l'Ensenyament del País Valencià, que és el síndicat majoritari a educació) en la que expliquen prou bé alguns dels motius pels que està convocada aquesta vaga.
Us esperem (a l'escola NO, a les manifestacions).

dijous, 23 d’abril de 2009

DIMARTS, 28 D'ABRIL JO TAMPOC NO VAIG A ESCOLA!!!

(fent clic al cartell podreu veure també 10 raons per fer vaga)

Les raons són inesgotables: ratios exorbitants; falta de previsió de places a localitats (per exemple, a Mutxamel, saturació i continus desdoblaments any rere any...); no hi ha res del tram 0-3 anys; falta de personal per a centres amb aules específiques; no s'està donant l'anglés a infantil per falta de professorat (al primer cicle ens apanyem amb el que tenim); política dictatorial del govern amb amenaces de sancions que atempten contra la llibertat d'expressió; no subvenció a moviments pedagògics com l'M.R.P. que, sense cap benefici econòmic, lluita per millorar l'ensenyament (tot per no pensar com ells...); mesures sense trellat pedagògic algú (ciutadania en anglés, el "xinés mandarí", intentar solucionar el fracàs escolar amb una pujada "voluntària" d'hores de docència"; alumnat en barracons; ús dels diners públics per a la privada concertada; concert dels batxillerats; falta de personal administratiu als centres de primària i un llarguíssim etcétera que ens porta a prendre mesures de resistència: manifestacions, tancaments, vagues...   PROPER DIMARTS, 28 d'ABRIL HEM DE BUIDAR LES ESCOLES i INSTITUTS TANT DE PROFESSORAT COM D'ALUMNAT.  Pintem de groc per tot arreu, protestem davant aquest cúmul de despropòsits del govern en matèria d'educació, DEIXEM-NOS SENTIR.

QUIN FÀSTIC DE GOVERN DEL PP!!! REPRESSIÓ TOTAL: ES CARREGUEN TOT ALLÒ QUE NO PENSA COM ELLS

A continuació us adjunte un mail tal com m'ha arribat, al qual es confirma la nefasta política educativa (si així se li pot cridar) i els continus despropòsits d'aquests que es fan cridar governants nostres, d'aquesta gentola comandada per Camps i els seus subordinats com ara Font de Mora (que sembla que es fa un LSD abans de fer un discurs o prendre una decisió, ja que aquestes són surrealistes del tot), ahí va la informació:

Les Escoles d’Estiu es convoquen des de 1998 pel Moviment de Renovació Pedagògica, entitat que forma part de la Plataforma

La Conselleria no subvencionarà les Escoles d'Estiu organitzades pels MRPs

De forma unilateral, sense consulta prèvia als sindicats firmants de l'acord, la Conselleria ha decidit suprimir la convocatòria d'ajudes als MRP (Moviments de Renovació Pedagògica) que venia convocant-se de forma ininterrompuda des de 1988. Aquest acord signat entre la UGT, ANPE, STEPV i la Conselleria d'Educació en juny de 1988 i previst en l'acord fins 1991, venia prolongant-se sense problemes durant els darrers vint anys.

Ahir dia 22, en la Mesa Sectorial per tractar les ajudes a la formació del professorat, no es va presentar la convocatòria d’ajudes als MRP, que incloïen les ajudes a l’organització de les Escoles d’Estiu.

En aquestes darreres convocatòries s'havia plantejat, tant per part dels sindicats com de la Conselleria, la conveniència de revisar la convocatòria per adequar-la a la realitat actual. En la darrera convocatòria no foren els moviments membres de la Federació de MRP del País Valencià els principals beneficiaris de les ajudes sinó sindicats de l'ensenyament privat com la FSIE. Però en lloc de realitzar les modificacions previstes la Conselleria ha optat per suprimir aquestes ajudes. FSIE seguirà amb les activitats de formació perquè compta amb altres fonts de finançament. Però en el cas dels moviments esmentats o altres entitats col·laboradores de la Conselleria sense fons propis (ONG, Associacions de Renovació Pedagògica deslligades de sindicats o d'altres entitats més potents, etc.) no tenen altra font de finançament que les ajudes de la Conselleria. Així doncs, la seua subsistència està en perill.

Les raons invocades per la Conselleria són la inutilitat de tal convocatòria ja que l'oferta formativa del Servei de Formació del Professorat a través dels Cefires és suficientment àmplia i els 225.000€ destinats a la subvenció aniran a incrementar les ajudes individuals. Tot i això la postura crítica dels Moviments de Renovació Pedagògica i el seu recolzament a accions com la vaga prevista per al dia 28 podria ser una raó de pes perquè la Conselleria prenga eixa decisió.

Els MRP que al llarg dels 30 anys d'existència han estat el motor de moltes reformes dins del sistema educatiu, que han impulsat accions que en el seu moment foren prohibides com l'ensenyament en Valencià, les jornades de la Pau, de l'arbre, del llibre. Els seus membres foren els primers en parlar de projectes educatius, els precursors en la implantació de moltes de les propostes pedagògiques que formaren part de la Logse o de la LOE. Aquestes associacions sense ànim de lucre es veuen així privades d'una important font de finançament.

Amb aquesta mesura els MRP tornen a la seua situació d'abans dels anys seixanta on havien de sobreviure a partir del voluntarisme dels seus components. La Conselleria deixa així fora del sistema aquells ensenyants que seguiran, malgrat tot, cercant formes renovadores de plantejar l'ensenyament i fer-lo avançar per millorar-lo.

dimecres, 22 d’abril de 2009

SENSE COMENTARIS...

Ahir es va jugar el Real Madrid-Getafe. Al marge del resultat, de com es desenvolupara el partit i de tot allò que tinga a veure amb el joc en si, el que a continuació podeu veure, en el vídeo, que fa Pepe, jugador del Real Madrid, no té justificació alguna, és una autèntica SALVATJADA que mereix que se li suspenda per, almenys, el que resta de temporada. Pense que li haurien de posar una sanció exemplar perquè es d'un tarannà delictiu. ¡Quin exemple per als xiquets i xiquetes que admiren a eixe equip o eixe jugador!

dilluns, 20 d’abril de 2009

TORNADA AL TREBALL...


Uffff...  mai no han estat fàcils les tornades al treball després d'unes -més o menys llarges- vacances.

He trobat una il·lustració de Forges, la que representa gràficament aquest post, que resumeix prou bé el meu estat professional en tornar d'un lapsus temporal com aquest, d'unes "sagrades" vacances.

A totes i tots vosaltres:  carregueu piles, ompliu-vos d'energia positiva i "bon karma" i sobreviviu com millor pugueu a aquesta tornada a la rutina.

Ah!, per favor, millor que no recorregueu a les bescollades com la de la vinyeta gràfica, amb una mica de paciència les aigües troben el seu curs natural (aquest és un avís als desgraciats que edifiquen a peu de platja passant-se pels mismíssims les lleis de costa... espere que la natura us pose al vostre lloc: submergits!!!)

SALUT i .... REPÚBLICA!!

diumenge, 19 d’abril de 2009

UN VIDEO MUSICAL PER RELAXAR-SE I GAUDIR...

Ahí va un vídeo musical del grup DEAD CAN DANCE, un tema per a tancar els ulls, buidar el cervell (sobre tot de males coses) i deixar-se portar per la música... 
Gràcies a Sílvia Blanes per fer-m'ho arribar, al grup i la cançó els coneixia, però no havia vist el vídeo, el qual està molt bé. Això de poder posar widgets del last.fm és una passada!!  
(atenció: per a escoltar aquest vídeo bé, doneu-li STOP al reproductor del last.fm del menú de l'esquerra)

A

dijous, 16 d’abril de 2009

IRRITANT SETMANA SANTA...


A sovint voldria ser més tolerant, de veritat, no ho dic per dir.  
Desitjaria observar coses que no m'agraden o amb les que no estic d'acord i romandre immutable, impassible... i acceptar-ho, però no, hi ha coses que són superiors a mi.

Setmana Santa, tots els anys la mateixa història, és com un dejà vú, com si any rere any, tornara a viure el mateix instant al mode d'aquella pel·lícula del "dia de la marmota".

Els natzarens, l'imaginerio de torn, gent enfervorida front a una imatge de fusta que plora no es sap ben bé perquè, si per la humanitat i els seus patiments o per eixa colla infame que s'acolpa als seus peus, alguns/es dels quals/es serien capaços de matar per tocar un dit de l'estimadíssima Mare de Deu.  Encaputxats al més pur estil ku klux klan que, a un nivell proper al sectarisme, es mostren orgullosíssims i, a l'igual que els/les anteriorment esmenats/des, serien capaços d'allò que féra falta per portar al Santíssim Crist.
I jo, bocabadat, any rere any, em pregunte en quin país visc, què pensaria un extraterrestre si de sobte arribara a la terra un bon dia de setmana santa, en mig d'una processó; ¿tant tocats ens va deixar els quaranta anys de franquisme? o... ¿potser seríem així de totes maneres? 

És increíble que quan aquesta gent s'indigna per opinions com les que ara faig vegen a un indi animista com a un salvatge ¿quina diferència hi ha entre adorar un troç de fusta ple de joies i amb un semblant plorós o rendir culte als elements de la mare naturalesa?  
En la meua opinió  té més trellat (si ha de tindre-ho) l'animisme, de totes maneres... ja em faig a la idea que any rere any continuaré tenint la sensació de viure un Déjà vú molt espanyol.

¿incultura? No, home! TRADICIÓ.   Hala, cullerades de tradició al xiquet i si no vol, li la donarem per sonda... EMPATX de TRADICIÓ, quina manera de fer-me mal cos en vacances.

dimecres, 15 d’abril de 2009

INICIAR UN BLOG... COM?


Fer un blog era una tasca que tenia pendent des de fa ja prou de temps.  
Un homo tecnològicus com jo i encara no té blog ni sap fer-ne una pàgina web ni res per l'estil.
  
Bé, tothom em deia que era ben fàcil, que es fa soles que no tenia cap complicació... doncs bé, ahí hi sòc, ja he donat el primer pas i ara... em trobe amb un nou problema, ja no el problema de com es fa sinò que ara no sé com començar, què dir, sobre què parlar, de què tractarà i es parlarà al meu blog personal.

Supose que al final acabaré parlant d'allò que parla qualsevol fill (o filla, que hem de curar allò de la coeducació) de veí (o veïna, clar està): de gastronomia selecta, de llibres llegits, pel·lícules vistes, raonaments filosòfics-existencials i alguna que altra curiositat...  supose que tot ho amaniré amb tota la poesia que el meu ànim del moment em permeta i que, espere, tintaré de volta en quan amb el meu peculiar humor les pinzellades mecano-cibernètiques d'aquest blog, espere... espere.... espere...  no sé ben bé cap on anirà aquest blog, tampoc no sé exactament si la gent ha d'opinar, ni com funcionarà exactament aquest tema, de moment...  he superat la famosa por escènica d'enfrontar-te al ¿full? en blanc, encara que en aquest cas seria la por a enfrontar-te a la pantalla verge.   

Bé, desverjada està, HABEMUS BLOG.

LigaBBVA - Marcador

ELS MEUS ARTISTES MUSICALS FAVORITS