divendres, 21 d’agost de 2009

REFLEXIONS VITALS...


Per a aquells/es que em coneixen he de dir-vos que porte un llarg mes fotut, des de mitjans de juliol fins ara.

UN BREU REPÀS A ALLÒ QUE HA ESTAT UN TORTUÓS ESTIU I UNES MINVADES VACANCES:

Tot va començar amb una "diarrea", la qual el metge de capçalera em va diagnosticar i tractar com a tal (dieta i prou).

Com passaven els dies i això seguia més o menys igual em vaig començar a mosquejar, amb el metge i amb la situació en general.

Passats almenys 20 dies i amb dolors abdominals vaig decidir anar a urgències passat dissabte, 15 d'agost per la nit (al dia següent del meu aniversari), i vaig romandre fins hui ingressat on em féren proves diverses (analítiques, colonoscòpia -no és per a tant...-, etc) ¿diagnòstic? COLÍTIS ULCEROSA.

Jo normalment no sòc (i seguisc sense ser-ho) entusiasta de la medicina oficial o convencional, que et fan diagnosis ràpides i generalistes i determinen tractaments agressius i plens de contraindicacions i que, a més, no està demostrat que curen perquè... segons ells allò que tinc NO TÉ CURA, és crònic.

Em pose a indagar en internet i... pijor el remei que la malaltia... la plorera que m'he pegat ha estat de tres parells de collons: que si et canvia la vida, que si brotes, que si pot derivar en càncer, que si a nivell laboral mal, que si a nivell sexual qual.... una catàstrofe.

Parle amb el meu homeòpata perquè estava fet un manoll de nervis i estava desconsolat... ell m'ha tranquilitzat i m'ha donat un altre punt de vista... i alternatives perquè ja ho diu: la medicina convencional croniquitza les malalties per tal de tractar-les indefinidament (el gran negoci farmacològic...)i aplica tractaments que potser siguen pijors que allò que pretenen curar.


I PRENC DETERMINACIONS QUE SÍ POTSER CANVIEN MA VIDA:

1) Decidisc optar per la via de la homeopatia i deixar d'un costat la medicina agressiva oficial (no als corticoides, no als antibiòtics...)

2) Sembla que els transtorns a nivell digestiu estan molt intimament relacionats amb les emocions, amb l'stress, amb els nervis... i al meu cas n'estic segur d'això donat que enguany ha estat un curs molt mogut, molt estressant.

Doncs bé, he pres la determinació de posar límits inquebrantables a les situacions d'stress, aprendre a dir NO, a dir fins ací arribe i no faig més i, sobre tot, a valorar-me a mí mateix per damunt de tot perquè... està moltbé mirar i patir pels demés però... sense que això porte a abandonar-se a sí mateix un... no, des d'ara no estic disposat i si estic amb una faena no puc fer-ne una altra i si a un/a li corre presa doncs... que espere o s'ho faça un/a altre/a però... no puc seguir jugant amb la meua salut. HE DIT...

P.D: de tota manera espere que d'aquesta malaltia meua tothom isca beneficiat, i que la calma i el bon "karma" s'extenga a tot allò que m'envolta. També agrairia moltíssim que la gent que sap del meu problema ajudara.... Gràcies, amics/gues!!

2 comentaris:

  1. Esperem que vaja tot bé Ricard. Salutacions des de l'Arbre Blanc. Ens sentim totalment identificats amb tot això que dius d'estar sempre ajudant els demés... i a nosaltres qui ens ajuda???

    ResponElimina
  2. Gràcies Antonio i tots els "arbrearblencs" per la vostra empatia. Dins de no-re sem veureu ja per ahí, de fet estic anant a l'escola tots els dies encara que estic de baixa (porte a la xiqueta a escola i aprofite per a tirar una maneta amb l'ITACA i altres tasques pròpies del cap d'estudis... sí ja sé, estic boig però... no és el mateix fer sabent que estàs de baixa que amb la gent damunt de tu...). Bé, que sapieu que estic molt millor i... que dins de poc hem de concertar un dinar d'equips directius!!!

    ResponElimina

LigaBBVA - Marcador

ELS MEUS ARTISTES MUSICALS FAVORITS