Ufffff.... des del 7 de febrer no escric cap línia al meu BLOG. Aprofite una treva estival per a reprendre el blog i repassar una mica allò que ha succeït des d'aleshores...
De la meua malaltia apenes em recorde (menys mal, doncs ho vaig passar malament, els que han estat prop de mi prou ho saben) llevat que seguisc amb la medicació que m'acompanyarà per sempre. Al principi no feia més que observar-me contínuament i això era contraproduent ja que es suposa que és una malaltia molt lligada a l'stress i eixa auto-observació no ajudava massa.
Al començament de la malaltia mirava en internet, preguntava als metges i intentava averiguar per diferents fonts al voltant de la COLITIS ULCEROSA i em trobava tot tipus d'informació però al final arribes a la conclusió que alló que realment val és la teua pròpia experiència i la teua propia vivència que no és altra que, en el meu cas, no era per a tant, que pota fer vida normal, portar una alimentació normal i corrents (és cert que durant el "brote" estava molt limitada, però després he estat menjant de tot, fins i tot picant, xocolata, etc, sempre amb certa moderació), viatjar, en fi, com qualsevol mortal.
El curs escolar ha estat com qualsevol altre: amb els típics maremàgnums de final de curs, amb l'acumulació massiva de tasques burocràtiques, amb les ordres polítiques sense trellat de sempre però bé, ja hi estem acostumats.
El que sí que ha canviat respecte a anys anteriors és el meu "estar", molt més tranquil i sosegat. Des que vaig passar la malaltia em vaig proposar que res anava a estar per damunt de la meua salut i així ha estat. He sabut portar les coses amb un ritme més adequat, sense preses, sense xafar massa l'accelerador i pense que eixa actitud ha estat determinant per a haver arribat a l'estiu (i estar, de fet, esgotant-lo) molt saludablement i gaudir-lo plenament.
Molt ha plogut des de febrer... per al curs vinent ens temíem que ens llevaren, des de Conselleria, la gestió del menjador per part de l'AMPA i, quan tot indicava que anava a ser així... les pressions han portat a fer una marxa enrere d'última hora i poder continuar tan bé com fins ara.
Ens han denegat el curs de formació en centres en l'horari demanat... haurem de tornar -malauradament- a l'horari únic de matí i vesprada tota la setmana (és el que té estar paret amb paret amb una altra escola...).
La primera setmana de juliol el grup DILLUNS POÈTICS vam rebre el PREMI NACIONAL "PEP SEMPERE" D'ANIMACIÓ A LA LECTURA en reconeixement a la tasca que estem portant a terme des de fa ja 4 anys de promoció de la poesia en les nostres escoles i localitats.
Encara que les vacances sempre suposen una alegria pel fet de gaudir d'un alt en el camí per a reposar energies i descansar, l'estiu ens ha portat notícies tristes en forma de pèrdues personals com són les de l'home de la nostra companya jubilada, Lolita Pérez i la de Mari Carmen, mare d'un alumne de l'escola i peça important, dins de l'AMPA, del nostre centre... des d'ací tot el meus ànims a les seues famílies i el meu record a l'energia d'aquestes persones que encara que físicament ja no hi són de segur que ronden per algun lloc en forma de no sé bé qué, potser pensaments...
També l'admirat José Saramago ens va deixar encara que d'ell tenim la seua fabulosa obra.
.JPG)
La vida continua, com ha de ser, i jo ara gaudisc d'unes més que merescudes vacances (que ja s'esgoten, per cert...) entre mil tonalitats de verds, una calforeta més que suportable i una gastronomia inigualable: ASTURIES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada