dilluns, 30 d’agost de 2010

ASTURIAS, PATRIA QUERIDA...



Delicioses vacances les recentment esgotades al paradís asturià.


Volia fer una entrada al BLOG per tal de comentar la meua estància a aquestes meravelloses terres i, de pas, donar-vos algunes referències per si alguna vegada viatgeu cap a allà saber què visitar, on allotjar-vos i en quins llocs gaudir de la suculenta gastronomia astur sense riscos, encertant al cent per cent...

En primer lloc dir que el meu viatge va ser de tarannà familiar, amb la meua parella, la meua filla, els meus cunyats i les meues dues nebodes. Com ja venim fent des de fa molts anys, viatgem en plan turisme rural i aquest any el destí era la casa rural CAMPÓN DE ANTRIALGO en Antrialgo, Vilamayor, Piloña (Astúries), una aldea molt tranquil·la propet d'Arriondas, Cangas d'Onís i també d'Oviedo (avall us mostre un mapa d'ubicació de la casa del google maps).


El viatge, com que des del nostre lloc d'origen (Sant Joan d'Alacant) era prou llarg, va tindre en l'anada una parada de dos nits en Tordesillas (Valladolid), una localitat molt interessant sobre tot a nivell cultural per tot allò que va implicar històricament el tractat de Tordesillas, però molt poc recomanable per a visitar en estiu, doncs la calor és sofocant a tothora.

Passats eixos dos dies de transició que, a dir veritat, esperavem que passaren el més aviat possible, arribarem al nostre destí asturià on començarem a gaudir de les vacances.


Per a començar, abans d'arribar al nostre destí, la casa rural, vam fer una parada per a dinar en una sidreria-restaurant que es deia HILARIO, en El Berrón (C/Río Pigüeña, 2) que en principi no prometia però va resultar ser un dels llocs on millor hem menjat (i això que hem menjat molt però que molt bé...) amb una fabada superior, un xullot de vedella sabrossísim (al que acompanyava una graelleta amb una flameta per a anar calfant-te-la al teu gust) i un arròs amb llet magistral... recomanable 100%.

Vam arribar a Antrialgo i vam trobar-nos que la casa és molt bonica, els amos de la casa, Juan i Ana, unes persones encantadores, molt atents en tot moment amb nosaltres per tal de fer la nostra estància el més còmoda possible (sense ser empalagosos, ¿eh?) i mostrant-se molt professionals pel que fa a la seua faena dins del turisme rural, deixant en la casa un compendi de zones per a visitar, activitats a fer i llocs on menjar del tot encertat.


Al llarg d'aquestes vacances en Asturies (7 nits, del 22 al 29 d'agost) hem visitat les localitats properes: Infiesto, Sevares (on hi ha una concentració massiva d'horreos), Cangas d'Onís, Tazones, Arriondas, Ribadesella, La Isla, Oviedo... i hem fet un dia "d'Aventura" fent el descens el canoa del riu Sella, al llarg de 10 kms, una activitat mot recomanable fins i tot amb fills, doncs està molt ben organitzat i pensat per a famílies. Hi ha moltes empreses que porten el tema de les canoes (i també paint-ball, escalada, etc), nosaltres la vam fer amb JAIRE i ho vam passar d'allò més bé.

Pel que fa a la gastronomia són molt recomanables els següents llocs: en Cangas d'Onís el MOLÍN DE LA PEDRERA on a un preu molt raonable vam menjar com a deus un menjar sofisticat destacant el cruixent de cabrales, el rabo de bou amb foie i la fabada, encara que tot tenia una pinta exquisida i l'atenció rebuda immillorable (un gran tipo l'Àngel, atent i simpatiquíssim).

En Arriondas vam anar a la sidreria EL MIRADOR, on cal destacar els fregits de pixín (rap) i les sidres (diuen que ahí està el campió d'Asturies escanciant sidra).

En Sevares, molt a prop de la casa, el restaurant LA ROCA, on destaquen per les seues carns a la brasa (i segons Juan, l'amo de la casa, és el "buque insignia" de la zona).

Ja en la costa, en Tazones, després de donar-nos un bon bany a la platja, vam dinar molt bé al restaurant EL PESCADOR, on destaquem les navalles a la planxa i les zamburinyes, encara que segons ells el plat estrella era l'arròs amb bogavant, però per al nostre gust alacantí.... no recomanem menjar arròs a Astùries (massa passat, encara que de sabor estava molt bó).
Per a nosaltres el que va estar el millor lloc pel que fa a la relació qualitat preu va ser un "merendero" que es deia LA HUESAL (o LA GUESAL) en la carretera, crec que en Sevares, també molt a prop de la casa, on vam sopar uns xopitos excelents, pollastre a l'all, parroxas (sardinetes) amb pernil, un suculent buei de mar (ñoclas), arròs amb llet, gelats i tot banyat amb 3 botelles de sidra per un preu de risa (no arribava a 70 € i érem 7 persones, 3 d'elles xiquetes).

En Oviedo vam estar un dia i ens va semblar una preciosa ciutat, donant la raó al gran Woody Allen, que pareix que és un estusiasta d'Oviedo (diu el meu cunyat que el va veure a Oviedo, però no sé jo si seríen les hores de conducció, la sidra o... que realment sí el va veure). Vam menjar a una sidreria que no recorde el nom i va estar bé, però no tant com per a recomanar-la.
Ahí vam descobrir els famosos pastissos asturians anomenats "carbayones" els quals haurieu de tastar sense dubte.


Per últim recomanar-vos que no oblideu visitar la preciosa localitat de Cangas d'Onís, amb el seu preciós pont romà i la capelleta amb el dolmen.

En fi... una estada molt plaentera amb molta natura, molta tranquil·litat i molt bon menjar.
Els de l'oratge van fracasar estrepitosament (menys mal...) ja que no paraven d'anunciar pluges i, la veritat, és que ens va fer un temps magnífic (i més quan sabiem que en eixe moment en Alacant i València estaven a més de 40 graus...).

Asturies... et trobarem a faltar, però espere tornar a retrobar-nos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LigaBBVA - Marcador

ELS MEUS ARTISTES MUSICALS FAVORITS