dilluns, 12 d’octubre de 2009

LA BONA LITERATURA VERSUS ELS BEST SELLERS



Aquesta és la reflexió que vull llançar-vos aquesta vegada per veure quina opinió teniu al respecte:
¿Es converteix en un lector/a vulgar aquell/a que llig best sellers? ¿És un pecat literari llegir-se Millennium o El Clan del oso Cavernario?
Espere aportacions dels/les lectors/es però jo no puc tancar aquesta entrada sense donar la meua opinió i la meua relació amb l'objecte del tema de discussió en qüestió.

Normalment solc triar lectures de qualitat, amb cert nivell literari i són les que més em motiven. Si tirem una ullada a les seccions del blog de l'esquerra podem fer-nos una idea de les meues preferències tant literàries com musicals i altres.

Però... que normalment opte per obres de Saramago, de Dulce Chacón, de Gioconda Belli o obres de poetes i poetisses consagrats/des o que em menege en cercles de gent que sol llegir literatura amb un mínim nivell literari, tot això no vol dir que arribe l'estiu i estiga desitjant fer-me amb un mega-volum del best seller de torn (aquest estiu ha tocat la famosa trilogia Millennium) i el gaudisca com qualsevol gran obra literària sabent sobradament que, ni de prop, ho és.

Per a mi no es cap "traició literària" ni res per l'estil, és com quan gaudeixes veient una pel·licula d'aquestes que sol entretenen però que no tenen fons realment. D'això es tracta, d'entretindre i... és que amb les calors de l'estiu és el que m'abelleix: desconnectar de tot, fins i tot dels pensaments profunds (que també falta fa, apagar un momentet el cervell i deixar-ho en stand-by una miqueta). Així que... per a mi és una tradició tots els estiu que caiga un best seller i ho faig la mar d'a gust.
Ah! i sempre que vaig a un bar i hi ha periòdic esportiu (marca, as, superdeporte o sport) em pose a llegir-lo avidament i sense cap complexe, me relaxa molt i més si va acompanyat d'una bona tapa i/o beguda així com d'un/a company/a agradable.

En fi... que és compatible la literatura de qualitat i la literatura d'entreteniment i de grans masses. Poden conviure i ser llegides per una mateixa persona sense problema.

2 comentaris:

  1. Yo creo que no tiene nada que ver.. Hay veces, como bien dices, que apetece leer algún libro con sentido: Dulce Chacon o cualquier otro que nos proporcione lo que en ese momento necesitamos... aprendizaje, y disfutar de nuestro maravilloso lenguaje que no todo el mundo tiene el privilegio de dominarlo tan bien... Sin embargo, a las 23.00 de la noche, tras una larga jornada de trabajo, agotados que estamos, y con insomnio por la misma razón, a mi persnalmetne me gusta leer algo mas 'bajo', mas 'relajado' que no me haga pensar... En esos momentos, cierto diferente 'estilo' literario suele ser bievenido. Personalmente, he tenido el placer de leerme la trilogía durante este verano, y he de decir que era ameno disfrutar de un rato de ocio. Ahora sí; estoy impaciente por leer ahora una obra 'de verdad'... Creo que en esta vida debemos disfrutar cualquier cosa que esté a nuestro alcance, independientemente de que sea buena o mala calidad: Si disfrutamos en la proporción justa, no hay que ser un 'traidor' en ningún momento...

    ResponElimina
  2. Buenos dias Ricard, soy Isidro; ¿escuchar a The Beatles es síntoma de mal gusto?. Esta puede ser una respuesta a tu pregunta; una respuesta al estilo gallego. Calidad y ventas no son ideas contradictorias. Personalmente soy devoto lector de las novelas de aventuras, de intriga y policíacas: Julio Verne, Dashiel Hamett, Arturo P.Reverte, Sir Henry Haggard Rice, Robert L. Stevenson...Hay buenas y malas novelas. Pero también cada lector tiene unos gustos: nunca leeré Ulysses de James Joyce; tengo un eejmplar de la mejor edición y he abordado su lectura en un par de ocasiones infructuosamente; no he podido pasar de la 3ªpágina.

    ResponElimina

LigaBBVA - Marcador

ELS MEUS ARTISTES MUSICALS FAVORITS