dilluns, 12 d’octubre de 2009

LA BONA LITERATURA VERSUS ELS BEST SELLERS



Aquesta és la reflexió que vull llançar-vos aquesta vegada per veure quina opinió teniu al respecte:
¿Es converteix en un lector/a vulgar aquell/a que llig best sellers? ¿És un pecat literari llegir-se Millennium o El Clan del oso Cavernario?
Espere aportacions dels/les lectors/es però jo no puc tancar aquesta entrada sense donar la meua opinió i la meua relació amb l'objecte del tema de discussió en qüestió.

Normalment solc triar lectures de qualitat, amb cert nivell literari i són les que més em motiven. Si tirem una ullada a les seccions del blog de l'esquerra podem fer-nos una idea de les meues preferències tant literàries com musicals i altres.

Però... que normalment opte per obres de Saramago, de Dulce Chacón, de Gioconda Belli o obres de poetes i poetisses consagrats/des o que em menege en cercles de gent que sol llegir literatura amb un mínim nivell literari, tot això no vol dir que arribe l'estiu i estiga desitjant fer-me amb un mega-volum del best seller de torn (aquest estiu ha tocat la famosa trilogia Millennium) i el gaudisca com qualsevol gran obra literària sabent sobradament que, ni de prop, ho és.

Per a mi no es cap "traició literària" ni res per l'estil, és com quan gaudeixes veient una pel·licula d'aquestes que sol entretenen però que no tenen fons realment. D'això es tracta, d'entretindre i... és que amb les calors de l'estiu és el que m'abelleix: desconnectar de tot, fins i tot dels pensaments profunds (que també falta fa, apagar un momentet el cervell i deixar-ho en stand-by una miqueta). Així que... per a mi és una tradició tots els estiu que caiga un best seller i ho faig la mar d'a gust.
Ah! i sempre que vaig a un bar i hi ha periòdic esportiu (marca, as, superdeporte o sport) em pose a llegir-lo avidament i sense cap complexe, me relaxa molt i més si va acompanyat d'una bona tapa i/o beguda així com d'un/a company/a agradable.

En fi... que és compatible la literatura de qualitat i la literatura d'entreteniment i de grans masses. Poden conviure i ser llegides per una mateixa persona sense problema.

diumenge, 11 d’octubre de 2009

ANAR DONANT FORMA AL BLOG


Hi ha gent que quan els mostre el BLOG em diuen, a banda de que està prou bé per ser la primera intentona que faig en això del món del blogs, que hi ha prou contingut, que escric prou... i la veritat és que sí, havent-ne coses a dir escric i quan no hi ha coses doncs em busque arguments i excuses per a escriure del que siga: de política, de humor, de lectures i del sexe dels àngels si fa falta (no estaria mal fer-ne algun article d'aquest tipus que es preste a la participació i opinió de la gent).

El cas es que m'abelleix continuar amb aquest blog personal i m'agradaria que la gent que accedeix a ell participara amb comentaris, suggerències, etc... és una manera d'animar-me a l'hora d'elaborar el blog i de dur-lo endavant.

A banda d'aquest blog tinc projectat fer-ne un més elaborat i complex per a la meua escola, el C.P. MANUEL ANTON de Mutxamel (Alacant), on podria participar-hi el claustre i on des de l'equip directiu llançaríem les coses que puguen interessar a tota la comunitat escolar: informació del centre, horaris, claustres, personal, comunicats a pares, enllaços a l'AMPA, enllaços a blogs d'aules, etc... La idea és que aquest futur blog tinguera una apariència totalment de Web i, fins i tot, arribar a crear-li un domini propi tipus www.cpmanuelanton.com Si algú/na té alguna aportació, idea, ajuda o suggerència.... sòc tot oïdes. Gràcies.

divendres, 9 d’octubre de 2009

UN GRAT REGAL DE L'FNAC


La raó per la qual vaig anar a l'FNAC és el de menys, encara que tinc el gust de contar-vos que em vaig permetre el capritx de regalar-me un IPOD NANO molt maco (i molt car, tot s'ha de dir... 139 €) i que és una autèntica virgueria dins del món dels reproductors MP4... i, sí m'ho vaig fer com a arravatament pel desastròs estiu que he tingut degut a la meua inesperada malaltia que m'ha deixat sense viatge i sense res, això sí, m'ha permés estalviar una miqueta i d'ahí la meua licència consumista.

Però la raó d'aquesta entrada en el BLOG no era l'IPOD, sinò que a l'anar a pagar em van obsequiar amb un llibre del qual immediatament vaig desconfiar ("ja veurem quina merda de llibre inllegible ens regalen..." vaig pensar).

Doncs mira per on, no hem de ser tan mal pensats doncs m'ho vaig llegir i em vaig trobar amb la sorpresa d'una gran recopliació de relats d'humor anglés amb un gran nivell literari i d'allò més entretinguts... totalment recomanable i amb autors de la talla de Wodehouse, Saki, Evelyn Waugh, Tom Sharpe, Roald Dahl, Alan Bennett, Julian Barnes, Martin Amis, Ian McEwan, Douglas Adams i Nick Hornby...

En total 11 relats sense desperdici que m'han apropat a l'humor anglés que si bé alguna cosa sabia d'ell, m'ha permés aprofunir en ell i, si cal, ser un millor coneixedor de tan peculiar manera d'entendre l'humor.

Bé per l'FNAC, eixe tipus de regals sempre s'agraeixen!!

dimarts, 6 d’octubre de 2009

IMATGES QUE VALEN NO SÉ QUANTES PARAULES...


Jo, normalment, com a bon amant de les paraules, no solc utilitzar la sentència de "més val una imatge que mil paraules", la qual cosa no vol dir que moltes vegades hi ha imatges amb una gran càrrega emocional, amb molt de significat, imatges en les quals cabríen moltes paraules. És el cas d'aquesta proposta artística en la qual el grafisme està ple de fons, de significats, d'interpretacions.... clica l'enllaç i a bon segur que no et deixarà indiferent: INSURGENCIA GRÁFICA

LigaBBVA - Marcador

ELS MEUS ARTISTES MUSICALS FAVORITS